Manuel Touza: "la modificació de la fusta és un dels grans avenços que s'han produït en la història de la tecnologia de la fusta"
04 mar 2021 | Entrevistes
Entrevista a Manuel Touza, Soci Honorífic del Gremi de la Fusta i el Moble de Catalunya
En quin moment es comença a interessar per la fusta i per què?
Els meus primers contactes amb la fusta van estar vinculats al bosc. En la meva joventut, sentia passió per la naturalesa i vaig poder passar molt de temps observant els animals o envoltat d'arbres.
Després, en estudiar Enginyeria forestal, vaig cursar diverses assignatures vinculades a la fusta. En una d'elles, tecnologia de la fusta, estudiàvem la seva anatomia, les diferències entre espècies, el perquè de les seves propietats. Crec que va ser aquí on se'm va despertar un interès per la fusta que augmenta amb el pas dels anys.
Vaig poder centrar la meva trajectòria professional en la recerca entorn de la fusta. Primer, en l'Associació de Recerca Tècnica de les Indústries de la Fusta (AITIM) i, des de l'any 1996, en el Centre d'Innovació i Serveis Tecnològics de la Fusta de Galícia.
Què és el que més li agrada de la fusta?
La fusta és un material fascinant. En el seu propi origen, a través de la fotosíntesi realitzada pels arbres, es troba una equació fonamental per a entendre la vida en el nostre planeta.
Tot sorgeix a partir d'una humil fibra de fusta, una estructura tubular buida d'escassos mil·límetres que utilitza el sol i l'aigua com a font d'energia, i l'aire com a material de farciment. Sabem, pels registres fòssils, que el seu disseny és tan perfecte que no ha necessitat evolucionar de manera substancial des de fa milions d'anys.
A partir d'aquí, disposem d'un material apassionant, replet d'història i, al mateix temps, ple de possibilitats per explorar.
Quan parla d'història, què pot retenir del nostre passat una biga de fusta?
Fa uns mesos examinava a Galícia unes bigues de fusta de castanyer del segle XVII i és sorprenent la informació que ens pot transmetre.
Veient els anells de creixement podem fer-nos una idea de com era el clima en aquell segle o si la biga procedia d'un castanyer “brau”, o era una biga “d'aire” procedent d'un castanyer “trasmocho”.
Les marques deixades en la seva superfície ens mostren amb quines eines es va elaborar i la seva secció ens informa sobre com es dimensionaven les estructures en aquella època. A vegades també apareixen marques vinculades a les pors i sentiments humans, des de l'ús de calç per a protegir-se de les epidèmies, fins a marques protectores per a defensar-se del foc o de les supersticions.
I, en parlar de possibilitats per explorar què opina de la fusta modificada?
La fusta modificada ens permet millorar les propietats de la fusta, sense necessitat d'addicionar biocides. En aplicar aquestes tecnologies, és possible disposar de nous usos per a espècies de fusta locals de ràpid creixement. Per exemple, la fusta acetilada de pi radiata adquireix, als 28 anys, una estabilitat dimensional i una durabilitat comparables a les quals aconsegueixen les millors fustes tropicals.
Encara que es troba en una etapa de desenvolupament inicial, crec que la modificació de la fusta és un dels grans avenços que s'ha produït en la història de la tecnologia de la fusta. Millorar les propietats de la fusta de ràpid creixement, pot canviar la nostra manera de gestionar les plantacions productives en reduir els torns de tala i, al mateix temps, contribuir a generar nous usos per a espècies locals, amb prestacions difícilment imaginables fa uns anys.
Creu que la societat valora la fusta com mereix?
El vincle entre fusta i civilització ha estat tan estret que el terme grec per a designar al bosc o a la fusta va adquirir, posteriorment, el significat de matèria primera. Encara avui, la paraula fusta deriva del vocable llatí matèria.
Durant el segle XX, en generalitzar-se l'ús de nous combustibles i materials de construcció, vam perdre, en gran manera, el contacte històric amb els boscos i la fusta. A Espanya, la llenya va deixar de recollir-se en les muntanyes, els usos tradicionals van anar abandonant-se i la fusta va deixar d'estudiar-se a les escoles d'arquitectura.
No obstant això, amb l'arribada del segle XXI, la necessitat de combatre el canvi climàtic, reduint les emissions de gasos causants de l'efecte d'hivernacle, ha posat en relleu les immillorables propietats de la fusta quan es compara amb altres materials de construcció; el seu paper com a embornal de CO₂, la seva reduïda energia de fabricació i el seu caràcter renovable, reciclable i reutilitzable.
Crec que existeix una important predisposició a usar fusta i, quan la societat torni a conèixer la fusta, els seus avantatges mediambientals i les seves noves possibilitats, tornarà a valorar-la.
Creu que la fusta adquirirà un major protagonisme en el segle XXI?
Crec que sí perquè estem obligats a repensar la nostra relació amb el planeta. No sembla possible prolongar molt més la crema generalitzada de combustibles fòssils, la producció de materials no renovables, la destrucció de la biodiversitat o continuar accelerant el canvi climàtic.
Els avantatges mediambientals de la fusta són inqüestionables i, davant aquesta evidència, la tecnologia està propiciant la ràpida aparició de nous usos com l'edificació en alçada amb els panells de fusta contralaminada.
Altres àmbits d'aplicació estan sorgint entorn dels efectes que pot aportar la fusta en la millora del benestar i la salut de les persones, la qual cosa està propiciant la seva utilització en centres de salut, escoles infantils, residències de majors, etc.
Tot indica que assistirem a nous desenvolupaments entorn de la fusta, incloent l'aparició de productes, basats en la biotecnologia, amb propietats que, encara avui, són difícils d'imaginar.
Enfront d'aquests grans avanços, personalment, cada dia m'interessen més les petites iniciatives, un projecte d'entramat lleuger amb una espècie local, un disseny constructiu intel·ligent o la calidesa d'un petit element de fusta en un comerç o en una escola.
I, per descomptat, sempre que sigui possible, tornar a passejar pels boscos, on tot es incia.