Emiliano Roca, lutier: “L’ofici de lutier, lluny de perdre's, està en bona forma”
23 maig 2023 | Entrevistes, Notícies
El Gremi entrevista a Emiliano Roca, músic i lutier, especialista en contrabaix i corda fregada, que participarà el dia 3 de juny a les Jornades de Fusta Constructiva 2023, a Avià.
- Com es va iniciar en la luteria?
Fa quelcom més de 20 anys em vaig comprar el meu primer contrabaix, un instrument molt senzill amb un muntatge pèssim. Jo venia del baix elèctric, i els primers mesos, l'estudi del contrabaix sem feia una mica feixuc. Les cordes estaven molt altes i en general el rendiment de l'instrument estava poc optimitzat. Vaig veure que podia fer algunes millores pel meu compte i de seguida em vaig interessar per l'ofici de lutier. Buscant informació allà a on podia i comprant llibres vaig fer els primers passos de manera totalment autodidacta.
- En què creu que li ha ajudat ser músic en la seva professió de lutier?
No crec que sigui indispensable ser músic per desenvolupar l'ofici de lutier. Però en el meu cas, com he explicat abans, jo com a músic, vaig saber veure i també vaig patir els problemes d'un ajust insuficient dels instruments. Com a músic tinc una perspectiva molt eficaç a l'hora d'entendre i comunicar-me amb els meus clients quan m'expliquen el que necessiten i m'ha ajudat molt.
- Per a ser artesà és necessari tenir vocació?
Crec poc en les paraules "vocació", "do" i similars. Als meus 40 anys, ja tinc molt clar que el que fa falta per aprendre un ofici només són dues coses, ganes i interès. La resta vindrà donat d'aquestes dues. No fa falta cap habilitat especial, ni tenir cap inclinació concreta. Tot això són filtres que ens posem i ens compliquen a l'hora de prendre una decisió. Si et ve de gust i tens interès, dedicaràs temps i aquesta és la clau, la dedicació. Però no patint, dedicació per gust. Així es com s'hauria d'aprendre, al meu entendre, un ofici, o qualsevol altra cosa.
- Quin ha estat la seva inspiració per a convertir-se en lutier?
Inspiració, també és una de les paraules amb les que no m'hi sento còmode. Jo, en el meu cas la substituiria per "necessitat". Als meus inicis vaig tenir la necessitat de millorar el meu instrument i ocasionalment també reparar-lo. Al no saber molt bé a on podia anar (i tampoc tenir molts calés, la veritat) vaig decidir tirar pel dret i buscar la manera de solucionar el problema tot sol. Ara bé, actualment, després de molts anys i tot el que he après, sí que m'agrada inspirar-me en alguns mestres lutiers del segle XVII i XVIII com Gasparo da Salò, que era lutier i contrabaixista com jo, o Guarneri "del Gesù" amb el seu estil eclèctic i atrevit, podria dir que són alguns dels meus favorits.
- Sap quants lutiers hi ha a Espanya? És una professió amb futur?
A Espanya hi ha cada vegada més lutiers. És un ofici que lluny de perdre's, està en bona forma. I en part és degut al fet que hi havia un fort dèficit de professionals si ens comparem amb altres països europeus com Itàlia, França o Alemanya a on existeix una forta tradició des de fa segles. Crec possible estar al mateix nivell, en un futur no molt llunyà.
- Quines satisfaccions li ha aportat la lutería?
Dedicar-me a un ofici que m'agrada és un fet per sí sol molt satisfactori, per mi. Poder estar en contacte directe amb grans músics, i aprendre dels seus comentaris. També el fet de tenir un taller propi i poder compaginar bé la vida i la feina ha sigut un pilar important a l'hora de decidir-me per aquest model, m'ha proporcionat molta llibertat, que és imprescindible des del meu punt de vista.
- Ha tingut a les seves mans algun instrument amb una història especial?
He tingut la sort de tenir a les meves mans instruments d'alguns dels més grans lutiers de la història, antics i moderns. Però si em preguntes per històries interessants, t'explicaré una de les últimes. Aquest any he tingut al taller un instrument molt especial, que va ser construït aproximadament fa cent anys, per un vailet de 10 anys. La història no acaba aquí, perquè resulta que aquest noiet, que era pastor, fuster, etc. va construir l'instrument en uns pocs dies, després que passés pel seu poble, del Pirineu aragonès, una companyia de músics ambulants. Aquell noiet, que era la primera vegada que veia un violí, es va quedar tan impressionat, que va voler-se fer un i va retenir en la seva memòria, la forma i els principals aspectes constructius per copiar-ho després. Allò que dèiem de les ganes, la dedicació i la necessitat. Meravellós.