Las cookies son importantes para ti, influyen en tu experiencia de navegación, nos ayudan a proteger tu privacidad y permiten realizar las peticiones que nos solicites a través de la web. Utilizamos cookies propias y de terceros para analizar nuestros servicios y mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias en base a un perfil elaborado con tus hábitos de navegación (por ejemplo, páginas visitadas). Si consientes su instalación pulsa "Aceptar", o también puedes configurar tus preferencias pulsando "Gestionar Cookies". Más información en nuestra "Política de Cookies"
Entrevista
Llicenciada en Història Contemporània. Productora, guionista i directora cinematogràfica. És fundadora de Massa d’Or Produccions amb la que ha realitzat llargmetratges documentals i tvmovies entre els que destaquen El Mar (1999), Mirant al Cel (2008), Pa Negre (2010) i Incerta glòria (2016). Ha dirigit els documentals Catalunya-Espanya i L’Endemà (2014). És presidenta de l’Associació de Productors Independents del Mediterrani (APIMED) amb seu a Barcelona. És membre del Patronat de la Universitat Oberta de Catalunya. Exerceix la docència en l’àmbit del guionatge cinematogràfic a la Facultat de Ciències de Comunicació Blanquerna de la URL. Forma part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (2012) i és Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (2013).
Tu deus ser una persona apassionada per la vida, oi?
Si la vida no es viu apassionadament, és mitja vida.
Què t’ha dut a ser professionalment on ets?
L’instint creatiu i la convicció que, el que fes, fos útil a la societat al País.
En quin moment et comences a interessar per la fusta? I… per què?
Els meus avis eren torners de la Torneria Vidal a Torelló, i el meu pare fabricava mobles i tenia Mobles Maldà, a Barcelona. La fusta sempre ha format part de la meva vida, tant física com emocionalment.
Què és el que més t’agrada de la fusta?
L’olor quan la treballes, quan és molla i quan crema, quan és al bosc…
De quina manera la fusta forma part de la teva vida?
La fusta és l’escalfor; no concebo un espai acollidor sense fusta. Me n’envolto sempre que puc!
A part de la passió per la fusta, ens uneix també el fet d’estar distingits amb la Creu St. Jordi. Com creus que la fusta pot contribuir a una millora en el benestar de les persones?
La fusta és benestar per definició. Volem que Catalunya sigui un país en què hi regni la societat del benestar. Aquesta societat ha de ser nostra, perquè benestar vol dir fer-nos-la nostre, sentir-nos en un espai acollidor propi, en què tenir ensenyament, sanitat i cultura per a tothom.
En què et fa pensar la fusta? Què sents quan toques fusta?
Tocar fusta és sentir-se protegit i segur.
